Ravals - Montserrat Morera - Octubre 25

Ravals - Montserrat Morera 

https://www.instagram.com/cafeliterarii/reel/DPt5GbNDRsQ/

Sóc una fan de la Montse.

Podriem dir que sóc una fan de la vida.

Si t´també ho ets, i dedueixo que si perque sino no m'estaries llegint..impossibe arribar a aaquest article, perdut en un blog d'algú que ningú coneix i parlant de llibres.

Gràcies per arribar, espero ho gaudeixis.

Per els enamorats.de.Barcelona.i el.seu Raval.aquest llibre és un passeig literari pels seus carrers.
Entre Londres i Barcelona, la Mar Church,veïna del carrer Hospital i metgessa de professió no acaba de tornar...alhora q torna dificil escollir el seu lloc per un futur.
Ambientada en un llarg lapse de temps desde la.doctadira.del 60....fins a l'atemptat de la Rambla al 2017,
Passem X la Barcelona de veïns, de persones, de noms i amistats,per transformacions urbanístiques i socials....fins arribar al cor.
Una novel.la plena d'històries humanes,sentiments i persones q ens passegen pel passat i present d'una Barcelona autèntica.

En fi, el llibre és Ravals de la Montse Morear, un llibre que ens expilca la quotidianitat i descriu els racons dels ravals de Barcelona. Un barri que desde sempre ha esta estigmtitzat i encara avui crea amor u odi, no hi ha terme mig.

La Montse ens presenta un Raval de barri, de gent, de rutina.Un espai que malgrat que els barcelonins el vivim com un aparador, com si fos practicament un teatre, ple de figurants...ens l'humanitza i ens explica que allà passa el mateix que a qualsevol barri: la gent viu i conviu.

Practicament al voltant del carrer hospital, i ravalejant una mica amunt i avall no deixarem de passejar per ls boqueria, l'antic Hospital, l'escola Massana...un plaer pels amants de l'arquitectura i de barcelona.

Som-hi??

Ravals

Montserrat Morera Escarré

Són tants els ravals del Raval… Així ho veu Mar Church –abans Mar Coll i Borràs– quan torna a Barcelona al cap de mitja vida a Londres. El seu marit, Paul, es recupera d’una malaltia i es volen vendre el pis familiar del carrer Hospital per comprar-se una casa a Anglaterra. Mentre recorre el barri, evoca el passat familiar: la guerra civil i la repressió, la joventut i les reivindicacions democràtiques, els primers amors, la universitat, el treball com a ginecòloga a Londres, el matrimoni… Però alhora es retroba amb antigues amistats i coneix noves persones que la fan mirar cap el futur.

Ambientada en un llarg lapse de temps que culmina en els atemptats de 2017, Ravals afronta les transformacions urbanístiques i socials d’aquest barri, però, per damunt de tot, aporta una visió honesta de les persones que l’habiten i l’habitaran, sense falses nostàlgies ni ingenuïtats, sempre canviant, com tots els ravals i com la vida mateixa.

Una novel·la fascinant, plena de maduresa i intel·ligència.

L'escriptora ha creat una ruta literaria pel Raval, al pur stil Zafonista de la època del best seller La Ombra del vent, ens endinsem pels carres que han descrit les vides dels personatges del llibre (pel meu gust...masses) :)

RUTA LITERARIA RAVALS - https://www.google.com/maps/d/u/1/viewer?mid=1XAPDIrLRTK_iFLwWZjl27HiiWOm3czk&ll=41.38085667836053%2C2.1692960000000117&z=16

I tot just ara que tothom s'enrecroda del Raval  https://www.lavanguardia.com/encatala/20251123/11292744/reinventar-barcelona-des-malmes-raval.html

---

☕ Cafè Literari del Raval #2 — “On la ciutat respira a la contra”

A les taules coixes del carrer de la Cera hi ha històries que fugen abans que les escriguis.
Una guitarra vella, una motxilla plena de somnis mig foradats,
i la tinta que goteja com lletres impacients,
com si el Raval no pogués callar ni una tarda més.

La Montse diu que aquí tothom és protagonista,
fins i tot aquell gat que observa la lluna des del contenidor verd.
A les Maduixes, una poeta tatuada ven poemes a canvi de cigarrets,
i un pintor del Pakistan converteix els secrets de la nit
en quadres que ningú compra però que tothom recorda.

Les persianes rovellades esdevenen portals
a mons on el temps camina descalç.
Cada cantonada és un vers sense rima,
cada balconet un crit d’amor o de ràbia que no sap on caure.

La Montserrat somriu, pren un glop del seu cafè massa fosc,
i escriu sense pressa però amb fam.
Perquè el Raval no és un lloc,
és una veu.

I quan la ciutat s’afanya a disfressar-lo,
el barri recita ben fort:

“No em salvis,
estimem-nos tal com som:
bruts, brillants i vius.”