"Nadie lo ha visto" Mari Jungstedt - 5è i PENúltim Cafè Literari de la temporada.


Resum Cafè Literari 15/04/2023 - Novela de ajedrez - Stefan Zweig                                Proper llibre "Nadie lo ha visto" - Mari Jungstedt                                                        Dissabte 20/05/2023 - Club Tennis Ribes - by Chef Rino

Hi ha moments en el que un realment se n'adona de la gran importància de disposar bons moments i bones converses. Aquell moment és com un "despertar" , com un bàlsam en una ferida, com una abraçada quan estàs mig ensopit, com una brisa marina en un dia calorós en una caleta, com un ibuprofèn quan et fa mal el cap , com un got d'aigua quan tens la boca-seca...

Aquests moments són medicinals. I haurien de ser prescrits almenys com a medicació de llarga durada un cop al mes. És necessari enriquir l'esperit, el cor i el cervell... i a poc a poc sense assabentar-nos el nostre cos va rejovenint i reactivant-se, com qui entrena cada dia al gimnàs. Com deia aquell anunci tan encertat d'Estrella: cal parar per continuar.

Doncs bé, és en aquest racó on parem un cop al mes, normalment el 2n dissabte de cada mes, i si els compromisos de les nostres estretes agendes ens ho permeten, on ens reunim persones carregades d'humilitat, de generositat, d'inquietuds, de respecte i sobretot de ganes d'aprendre i d'escoltar amb un nexe en comú: la lectura.

Aquest mes ens hem pres el cafè amb l'Stefan Zweig, un escriptor elegant, sensible, humà i proper que comparteix les seves experiències, dubtes , pors i plaers amb tots els que vulguin llegir-lo. Val a dir que tant el Ramón com la Pili Gomà, el Paco Serrano i una servidora som uns enamorats incondicionals de l'austríac. Si poguéssim el llegiríem, i rellegiríem un cop darrera una altre.... però cal donar espai i ser menys obsessius... al cap i a la fi... encara hi ha esperança en l'espècie humana, i evolucionarem aprenen de grans mestres i de la història.

Però jo, ho confesso: si n'hagués publicat (o escrit .... Mai ho sabrem) tingues més llibres d'ell... només el llegiria amb ell.... i no pararíem mai d'admirar-lo.... em té enamorada. Aquest i el Carta d'una desconeguda 💔 són sens dubte dues obres magnífiques d'art literari) la seva delicadesa en la narració dels sentiments, dels personatges, de les situacions... elegància dels senzills... o senzilla elegància que et deixa meravellat, enamorat, I "esmaperdut".


Un cop més, us convido a conèixer al Sr. Stefan Zweig, els seus llibres, des d'escrits curts, contes, i cartes, fins a les seves biografies.Un geni.
Vam escollir "Novel·la de ajedrez", el seu últim llibre publicat a pòstumament després de suïcidar-se amb la seva segona dona a Petrópolis: El Zweig era jueu, va fugir de Viena, Londres i la seva estimada Europa sentint una por, tristesa i frustració que espero que mai ningú tingui la desgràcia de fer-ho. La història s'ubica en un transatlàntic on, a través d'una partida d'escacs, entra en joc un personatge que ens explicarà el seu passat. Un passat marcat pel nazisme i els mètodes de tortura de la Gestapo.

Ens explica les ganes de sobreviure, d'agafar-te i aferrar-te a qualsevol cosa abans de donar-te per vençut... si llences la tovallola en aquesta lluita per molt injusta que sigui: estàs perdut...i tant és així que llegim entre línies que l'Zweig critica a l'ignorant campió mundial d'escacs i lloa al misteriós Sr. B (com una cara B / oculta /black) que sobreviu a les tortures dels nazis (aïllat en un hotel, totalment "incomunicat" i maltractat, sense noció del temps, i sense comunicar-se amb ningú per poder obtenir informació)...
Doncs aquest pres jueu sobreviu gràcies a un llibre de jugades d'escacs... i acaba trobant en la salvació, l'obsessió.... i les ganes de viure i protegir als seus: sense confessar secrets que podrien perjudicar a molts més... troba la seva salvació.

En fi, ha donat mooolttttt a parlar, a diferents interpretacions, des de les personals de cadascun de nosaltres a fins i tot les del convidat de luxe : ChatGPT i la seva intel·ligència artificial que ens ha semblat poc encertada.... no us ho creieu...no és tant intel·ligent...

Sobreviu... un cop més guanya la bondat i la fidelitat, la lleialtat i la humanitat en un món totalment deshumanitzat... però el campió del món d'escacs, Mirko, continua derrotant a tot el que es creua en el seu camí; és un ignorant, però guanya.... potser volia dir-nos res més en Zweig?

Ens quedem amb aquesta frase:

Aviat és dit: quatre mesos. Quatre síl·labes. En dos mots s'escriu. En un quart de segon els llavis els poden articular: quatre mesos. Però ningú no podria descriure, ni mesurar, ni representar als altres ni a si mateix quant dura el temps fora del temps."


Us animeu a llegir-lo?

I com som uns afortunats, tenim temps per encetar un nou llibre, aquest cop canvi de gènera donant pas a les tan exitoses i sol·licitades novel·les negres, no una hard boiled, però amb suspens, intriga i sospites que ben segur ens farà pensar i sospitar de molts.

La novel·la negra ve descrita així segons la enciclopèdia.cat: novel·la basada en l'estructura i la trama pròpies de la novel·la policíaca, incideix en els aspectes més tèrbols de la societat contemporània, com ara la corrupció, la violència i l'abús de poder. Aquest interès pel context social i la identificació més o menys explícita entre els mètodes i els objectius dels representants de l'ordre establert i els dels delinqüents, diferencien aquest gènere de la novel·la policíaca tradicional. N'és típic l'estil concís i senzill, el predomini del llenguatge col·loquial i un realisme que ressalta els aspectes més truculents de l'acció. Generalment, la narració és protagonitzada per un detectiu amb trets psicològics i morals característics (desengany respecte a la justícia institucional, codi ètic rigorós, individualisme, etc.), que sovint reapareix en novel·les successives del mateix autor.

I en el nostre cas particular es tracta de "Ningú ho ha vist" de la famosa (i a les referències em remeto) fantàstica Mari Jungsedt; una escriptora de nacionalitat sueca (... Que els passa als nòrdics que aquest gènere els té monopolitzats). Mari Jungstedt ha treballat com a periodista de ràdio i televisió durant catorze anys i viu a Estocolm amb el seu marit i els seus dos fills.

Ningú no ho ha vist (Columna, 2009) va ser la seva primera novel·la d'una sèrie que se situa a l'illa de Gotland, a prop de la costa sueca. Després de Ningú no ho ha sentit, Ningú no ho sabia i L'art de l'assassí, aquest mes de gener arriba en català la cinquena entrega de la sèrie protagonitzada pel comissari Anders Knutas, Una matinada inquietant.

La sinopsi: la pintoresca illa de Gotland, destinació turística a prop de la costa sueca, està en plena temporada alta quan es descobreix el cos d'una dona assassinada d'una manera brutal. Les sospites recauen sobre el marit, protagonista d'una forta discussió amb ella la nit anterior. L'inspector Anders Knutas està convençut que serà un cas fàcil de resoldre, i les autoritats locals així ho esperen, però més per un desig de preservar la indústria turística de l'escàndol que no pas perquè es faci justícia. De sobte apareix una nova víctima, una altra dona jove assassinada de la mateixa manera esgarrifosa ...

SOM-HI???
Ready...steady...go.


Us esperem com sempre, i fins ara, el 2n dissabte de cada mes , en aquest cas de maig , al 13/05 al CTR By Chef Rino.


Comentarios

Entradas populares de este blog

Temporada 23/24

EL BALCON DEL OLVIDO - ESTEBAN MONEO - 17/06/2023

PREPARANT TEMPORADA 2023/24