Hamnet - 9/5/26 - Quan el dolor és literatura.
Hamnet, de Maggie O’Farrell
Maggie O'Farrel és una de les grans veus de la narrativa contemporània. Nascuda el 1972 a Irlanda del Nord, ha construït una trajectòria literària marcada per una escriptura íntima, elegant i profundament emocional. Les seves novel·les acostumen a explorar les relacions familiars, la memòria, la pèrdua i la identitat.
Amb Hamnet (2020), O’Farrell va aconseguir un enorme reconeixement internacional i va guanyar premis tan destacats com el Women’s Prize for Fiction. La novel·la parteix d’un fet real: la mort de Hamnet, fill de William Shakespeare, als onze anys. Però lluny de ser una biografia de Shakespeare, el llibre posa el focus en la família, especialment en Agnes, la mare del nen.
ANÀLISI SUBJECTIU
CRÍTICA
Percepció/opinió del llibre
Hamnet és una novel·la delicada i colpidora que parla del dol, de l’amor i de la fragilitat humana. Maggie O’Farrell aconsegueix transformar una història coneguda només de manera anecdòtica en una experiència emocional intensa. El llibre no busca grans girs argumentals; la seva força està en les emocions, en els silencis i en la sensibilitat amb què descriu cada personatge.
És una lectura pausada, gairebé poètica, que et fa entrar dins la vida quotidiana d’una família del segle XVI però amb sentiments absolutament universals.
El que més ha agradat
La manera com l’autora descriu el dolor i l’amor matern és espectacular. Agnes és un personatge immens, magnètic, lliure i profundament humà. També destaca molt l’ambientació: sembla que puguis olorar la fusta, les herbes medicinals i els carrers humits de l’Anglaterra de l’època.
A més, la narració té moments d’una bellesa brutal sense necessitat d’exageracions.
El que menys ha agradat
En alguns moments el ritme és lent i pot costar entrar-hi, sobretot al principi. No és una novel·la d’acció ni de trama ràpida; necessita paciència i deixar-se portar per l’estil de l’autora.
També hi ha lectors que poden trobar a faltar més presència de Shakespeare, ja que queda força en segon pla.
Personatge TOP
Agnes
Sens dubte, el personatge més potent del llibre. És intuïtiva, salvatge, independent i molt connectada amb la natura. Cada escena seva transmet força i sensibilitat alhora.
Personatge OFF
El pare de Shakespeare
Representa l’autoritat rígida, el pes de les convencions i una masculinitat freda que sovint incomoda. Tot i que està ben construït, és probablement el personatge menys empàtic de la novel·la.
Frases que m’han marcat
“El dolor és una criatura amb voluntat pròpia.”
“Hi ha persones capaces d’omplir una casa només amb la seva presència.”
“L’amor deixa rastres fins i tot quan ja no hi som.”
Curiositat
Reconexió amb la natura, les tremendaires, la connexió, els ocells.....
El nom “Hamnet” i “Hamlet” eren pràcticament intercanviables a l’Anglaterra isabelina. Molts estudiosos creuen que la mort del fill de Shakespeare va influir directament en l’escriptura de Hamlet anys després.
Deliciosa.
Paraula d’or
Apotecari
Persona que antigament preparava remeis i medicines amb herbes i altres ingredients naturals. Una paraula molt vinculada a l’univers d’Agnes i a la medicina tradicional de l’època.
Pregunta oberta ☕
Creieu que el llibre parla més sobre la mort… o sobre la manera com continuem estimant després de la pèrdua?
Què creus que ens vol transmetre l’escriptora?
Ens parla de la fragilitat de la vida i de la petjada immensa que deixen les persones que estimem. També reivindica totes aquelles figures invisibilitzades per la història —especialment les dones— que sovint han quedat a l’ombra dels grans noms masculins.
Per sobre de tot, Hamnet és una reflexió sobre el dol: com cada persona el viu de manera diferent i com l’amor continua existint fins i tot després de la mort.
I… LAST BUT NOT LEAST… ⭐
Puntuació
⭐⭐⭐⭐⭐ 5/5
Una novel·la preciosa, intensa i molt humana. No és només un llibre sobre Shakespeare: és un llibre sobre la família, l’amor i el dolor que tots, d’una manera o altra, acabem coneixent.
.png)
Comentarios
Publicar un comentario